Finalment, aquest mes de març –i després de mesos d’anticicló– l‘aigua ha arribat al nostre territori. Hem estat pràcticament 3 mesos sense pluges, des de finals de novembre de l’any passat, i aquesta escassedat d’aigua ha passat factura als boscos i embassaments i, per tant, als camps i sembrats.
Les darrere precipitacions han estat prou importants per augmentar significativament les reserves d’aigua dels embassaments –tot i que en les seves conques internes segueixen per sota del 60% de la seva capacitat–. Malauradament, per alguns conreus extensius del secà, sembla que la pluja no ha arribat a temps i el seu rendiment es veurà afectat.
Al pantà de Boadella, s’han recollit més de 132 litres d’aigua per metre quadrat els últims tres dies. Aquest embassament es trobava al 42,12% de la seva capacitat, quan fa un any estava al 84,8% en aquestes mateixes dates. El pantà de Sau està al 50,1% de la seva capacitat, quan fa un any estava al 87,6%, i el de Susqueda té un 57,9% de reserves d’aigua, quan en aquestes mateixes dates de 2021 estava al 89,8%. Siurana es troba al 30,1% de la seva capacitat (86,9% fa un any) i el de Riudecanyes al 20,5% (26,6% fa un any). Ara faltarà comptabilitzar la pluja dels propers dies, i també el desglaç progressiu de la neu caiguda al Pirineu.
Els cultius amb reg controlat no estan tan condicionats per les pluges de manera immediata, però un increment de les reserves d’aigua dels embassaments pels pròxims mesos també és molt d’agrair. En aquest sentit, són interessants els estudis de varietats i la seva adaptació a la sequera que organismes com l’IRTA estan duen a terme en els últims anys a fi de pal·liar els efectes que la manca d’aigua produeix en la producció agrícola.
